diumenge, 30 de gener de 2011

CONCERT AL BARRADAS (L'H)

La Beth al Barradas...
... i l'Arnau, la Yash i jo... també.

I ens hem "firat": gorros, clauers, anells...

Tarda de diumenge... rodoneta, rodoneta.

dijous, 20 de gener de 2011

SANT SEBASTIÀ

Les festes de sant Sebastià es celebren en ple fred hivernal, sempre pels volts del 20 de gener, diada d'aquest sant que ha estat tradicionalment invocat per tal de protegir les poblacions de les desgràcies, com les pestes, el còlera i el foc i la resta d'inclemències meteorològiques i econòmiques. Com a advocat contra la pesta, moltes són les viles que li han dedicat un "vot de poble", una prometença comunitària mitjançant la qual decideixen posar-se sota la protecció del sant. Segons la tradició popular, la devoció cap a sant Sebastià arriba a Catalunya als segles X i XI, en què sembla que se li dediquen els primers monestirs i esglésies. És el patró dels homosexuals.
Font: festes.org
Més informació al FESTES.ORG i al blog de la classe

dimecres, 19 de gener de 2011

SANITAT A COMARQUES

A casa som poc d'anar al metge. Només quan és estrictament necessari... i encara.
Era un dimarts d'aquells dies de la quinzena de Nadal que les escoles tanquen, però que no era festiu.
Febre a 39,5 tota la nit. Truquem al CAP del poble.
No contesta ningú. A casa em diuen que els dimarts no hi ha metge al poble, ni dimarts ni dijous i que tota la setmana anterior, la de Nadal, tampoc hi ha hagut ningú al CAP.
Ho ignorava i fent cas als més grans, marxem cap a l'ABS Penedès Rural a la recerca del metge de guàrdia.
No hi ha metge de guàrdia fins la tarda, però vol vostè anar a Avinyonet? Truquem i li concertem hora.
Cap a Avinyonet d'ha dit.
Arribats a Avinyonet ens comuniquen que tenen el mateix horari que al nostre poble i dimarts allí no hi ha metge.
Però si han trucat al meu davant a l'ABS i m'han dit que vingui!!
Aquí no hi ha metge. Impossible. Vol que miri on és la doctora? Potser és a Moja, a Subirats a,...
Deixi-ho, no estem per anar voltant, a 39,5 de febre. Ja anirem a Vilafranca per la tarda.
Com que per la tarda sembla que la cosa va lleugerament a menys, decidim anar l'endemà al poble i no traginar amunt i avall el nostre febrós.
L'endemà truquem al CAP del poble per demanar hora i segueix sense contestar ningú. Truquem al 902111444 i Sanitat Respon ens diu que ens dóna hora pel dia 14 de gener(!?). Li advertim del tema de la febre i ens informa que aleshores ens hem de posar en contacte amb el servei administratiu del CAP local. Li comuniquem que no hi ha ningú i ens contesten que ens hi presentem personalment. Li diem que ja hi som, que som a la porta i que no hi ha ningú.
La resposta que ens repeteix fins a set vegades és "ÉS IMPOSSIBLE!"
Li assegurem que som al davant i que no hi ha ningú. Ens contesta amablement que no hi pot fer res més.
Li ho agraim i decidim tornar a entrar a la consulta local del CAP. Arriba la infermera (que no és la habitual) a la que li comuniquem què ens passa i surt la doctora (d'Avinyonet!!).
Una sèrie de gent passa davant nostre després de reclamar atenció, mentres els que tenien hora donada es van intercalant entre els arribats, com nosaltres, "d'urgències".
No tinc cap queixa ni dels metges ni de les infermeres que ens han atès i ens atenen. Normalment acaben fent feines que no els pertoquen com fer d'administratiu, secretària, porter,...
És el sistema que falla. Per una banda el tema de l'atenció mèdica als pobles (sempre ciutadans de segona) i per l'altra, l'organització administrativa de l'ajuntament. Els treballadors, evidentment, tenen els seus drets i els seus deures, òbviment, però cal organitzar el personal per no deixar els ciutadans sense atenció.

dijous, 6 de gener de 2011

FUMAR COM CUQUES DE LLUM

Hi ha coses que dins de la quotidianitat, ens van indicant la cadència del temps, l'arribada de cada estació, les diades que s'apropen...
Fins ara, les places es cobrien de taules i cadires parades en terrasses quan s'apropava el bon temps. Bé, això del bon temps és relatiu. En diem bon temps perquè la majoria de gent associa el bon temps als dies molt assolellats, a la calor... En qualsevol cas, seiem a les terrasses quan el fred comença a desaparèixer.
Ara això s'ha acabat, des de que la llei antitabac ha prohibit -gairebé- fumar.
A partir d'ara terrassa a la plaça ja no serà sinònim d'arribada de la primavera. Serà sinònim de fum.
Em pregunto si a més del botellón, d'ara en davant també existirà el fumatón. En mig de la nit ens trobarem grupets de puntets, que com cuques de llum dins la fosca, s'agrupen per fer allò que tan els plau, en aquest cas fumar. Potser fins i tot, pensant plàsticament, es produiran imatges màgiques, de lluernes que desdibuixen imatges rutilants... fumadors i fumadires que s'aglutinen sota el fred hivernal o la fresca estiuenca, fumejant a les portes de restaurants i bars.

Jo no fumo i personalment prefereixo no sentir olor de tabac, però vols dir que això no es podia anar fent sense prohibir tant?

dimarts, 4 de gener de 2011

NADAL I TIC

Ja fa uns anys que els grans de l'escola, preparen una felicitació amb alguna eina TIC. S'organitzen en equips i dediquem la darrera setmana a aquesta tasca que tan els agrada. Es fan postals en sèrie, s'ambienta l'escola,... i es munta una presentació, un llibre virtual,...un video....
Això ens ha permès millorar en el coneixement de les TIC, resolent cada any un problema que se'ns havia creat l'any anterior. Hem passat de no saber penjar una presentació (2007), a no saber posar so a les presentacions, (2008) a crear videos o llibres vituals.
Aquesta mena de tasques comporten altres treballs previs de llengua, sobretot , o de visual i plàstica, de coneixement del medi, fins i tot de mates, organització personal, treball cooperatiu... No són un passatemps.
Nadal 2010
Nadal 2009
Nadal 2008

NADAL 2010 from La Mola on Vimeo.

dilluns, 3 de gener de 2011

PESSEBRES XOS'CALAT

Els pessebres de casa neixen a l'estiu.
Enguany n'hi ha tres: un del Pont de Besalú (Garrotxa), l'altre d'un estable de Masarbonès (Baix Penedès) i l'altre de la Torre d'en Quart (Menorca)

diumenge, 2 de gener de 2011

FENT CAS A SILVIA SOLER

Parodiant les vicissituds de la Ília, la protagonista del llibre de la Sílvia Soler "39+1", que ja hem llegit fa uns quants anys (+1+1+1+1...) abans de Cap d'Any, varem fer un Sopar Mujercitas.
El millor d'aquests sopars és el que t'arribes a riure, sobretot de tu mateixa. També en podriem dir Sopar Terapèutic (he, heee....)
SALUT, COMPANYES I BON ANY!!!

dissabte, 1 de gener de 2011