Hi ha coses que dins de la quotidianitat, ens van indicant la cadència del temps, l'arribada de cada estació, les diades que s'apropen... Fins ara, les places es cobrien de taules i cadires parades en terrasses quan s'apropava el bon temps. Bé, això del bon temps és relatiu. En diem bon temps perquè la majoria de gent associa el bon temps als dies molt assolellats, a la calor... En qualsevol cas, seiem a les terrasses quan el fred comença a desaparèixer.
Ara això s'ha acabat, des de que la llei antitabac ha prohibit -gairebé- fumar.
A partir d'ara terrassa a la plaça ja no serà sinònim d'arribada de la primavera. Serà sinònim de fum.
Em pregunto si a més del botellón, d'ara en davant també existirà el fumatón. En mig de la nit ens trobarem grupets de puntets, que com cuques de llum dins la fosca, s'agrupen per fer allò que tan els plau, en aquest cas fumar. Potser fins i tot, pensant plàsticament, es produiran imatges màgiques, de lluernes que desdibuixen imatges rutilants... fumadors i fumadires que s'aglutinen sota el fred hivernal o la fresca estiuenca, fumejant a les portes de restaurants i bars.
Jo no fumo i personalment prefereixo no sentir olor de tabac, però vols dir que això no es podia anar fent sense prohibir tant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada