SANITAT A COMARQUES

A casa som poc d'anar al metge. Només quan és estrictament necessari... i encara.

Era un dimarts d'aquells dies de la quinzena de Nadal que les escoles tanquen, però que no era festiu.

Febre a 39,5 tota la nit. Truquem al CAP del poble.
No contesta ningú. A casa em diuen que els dimarts no hi ha metge al poble, ni dimarts ni dijous i que tota la setmana anterior, la de Nadal, tampoc hi ha hagut ningú al CAP.
Ho ignorava i fent cas als més grans, marxem cap a l'ABS Penedès Rural a la recerca del metge de guàrdia.
No hi ha metge de guàrdia fins la tarda, però vol vostè anar a Avinyonet? Truquem i li concertem hora.
Cap a Avinyonet d'ha dit.
Arribats a Avinyonet ens comuniquen que tenen el mateix horari que al nostre poble i dimarts allí no hi ha metge.
Però si han trucat al meu davant a l'ABS i m'han dit que vingui!!
Aquí no hi ha metge. Impossible. Vol que miri on és la doctora? Potser és a Moja, a Subirats a,...
Deixi-ho, no estem per anar voltant, a 39,5 de febre. Ja anirem a Vilafranca per la tarda.
Com que per la tarda sembla que la cosa va lleugerament a menys, decidim anar l'endemà al poble i no traginar amunt i avall el nostre febrós.
L'endemà truquem al CAP del poble per demanar hora i segueix sense contestar ningú. Truquem al 902111444 i Sanitat Respon ens diu que ens dóna hora pel dia 14 de gener(!?). Li advertim del tema de la febre i ens informa que aleshores ens hem de posar en contacte amb el servei administratiu del CAP local. Li comuniquem que no hi ha ningú i ens contesten que ens hi presentem personalment. Li diem que ja hi som, que som a la porta i que no hi ha ningú.
La resposta que ens repeteix fins a set vegades és "ÉS IMPOSSIBLE!"
Li assegurem que som al davant i que no hi ha ningú. Ens contesta amablement que no hi pot fer res més.
Li ho agraim i decidim tornar a entrar a la consulta local del CAP. Arriba la infermera (que no és la habitual) a la que li comuniquem què ens passa i surt la doctora (d'Avinyonet!!).

Una sèrie de gent passa davant nostre després de reclamar atenció, mentres els que tenien hora donada es van intercalant entre els arribats, com nosaltres, "d'urgències".
No tinc cap queixa ni dels metges ni de les infermeres que ens han atès i ens atenen. Normalment acaben fent feines que no els pertoquen com fer d'administratiu, secretària, porter,...
És el sistema que falla. Per una banda el tema de l'atenció mèdica als pobles (sempre ciutadans de segona) i per l'altra, l'organització administrativa de l'ajuntament. Els treballadors, evidentment, tenen els seus drets i els seus deures, òbviment, però cal organitzar el personal per no deixar els ciutadans sense atenció.