dissabte, 9 d’abril del 2011

QUE LA FORÇA T'ACOMPANYI

AQUEST ANUNCI M'HA CRIDAT MOLT L'ATENCIÓ.
L'expressivitat del nen-protagonista és brutal.
No se li veu ni un gest de la cara, no emet ni un so, no hi ha cap subtítol...
Tot ho diu amb el cos.
GENIAL!!!

dimarts, 5 d’abril del 2011

GENT AMB IDEES

Ara que a l'escola reprenem l'Aprenentatge Servei amb el Banc de Sang (APS-BST) ens han passat aquest video, amb accions molt ben pensades.

diumenge, 3 d’abril del 2011

EL PUEBLO SIN CUCHARAS

"El pueblo sin cucharas" és el títol del curt que aquesta setmana s'ha estat enregistrant en diferents espais d'Olesa, com Cal Tutusaus, Can Ràfols o Cal XacóEscalat., per part d'un grup d'estudiants de cinematografia, que ha estat rodant el seu treball de final de carrera. Entre ells s'hi trobava l'Anna Harrington, coneguda per haver viscut a Olesa força anys, a Cal Esquerrà, al barri de l'Hospital i com que el món és petit, també hi havia l'Andrea Pardo, la neboda d'una mestra amiga meva d'Es Migjorn Gran (Menorca), la Queta del CP Francesc d'Albranca.
Aquí hi ha un recull de la seva estada al pati de casa.

dissabte, 2 d’abril del 2011

PLA CATALÀ DE L'ESPORT A L'ESCOLA










Segona jornada d'aquest curs del PLA CATALÀ DE L'ESPORT amb el que l'escola d'Olesa té signat un conveni.
Bona participació i bon Sol en aquesta jornada ludico-esportiva d'alumnes, famílies i equip docent.
Fa de bon veure que alumnes de cicle superior i ex-alumnes prenguin responsabilitats i participin activament en aquesta mena d'actes.

divendres, 1 d’abril del 2011

SENSE TÍTOL

La setmana passada (finalment) es va celebrar l'homenatge a en Jordi de Cal Morgades, en reconeixement a la seva actuació en el salvament d'un grup de joves en els aiguats del mes de maig de, si no recordo malament, el 2008.
Em va saber molt greu -i encara me'n sap- que aquest acte de reconeixement a una conducta exemplar d'un jove olesà hagi passat desapercebut pel mateix poble d'Olesa.
I no ha estat perquè el poble d'Olesa, com acostuma a ser sovint, sembli autista (perdó per l'expressió) i acostumi a viure en paraïsos diversos i aliens a la realitat.
No. Ha passat desapercebut perquè no s'ha informat de la celebració d'aquest homenatge tan merescut i s'ha fet com d'amagatotis, robant el protagonisme real al propi protagonista.
El que converteix en penosa i vergonyosa aquesta decisió política, és que no només no s'ha comunicat a la ciutadania, que ho podia haver viscut com un acte de poble; ni als antics regidors o consistoris que van promoure aquest reconeixement públic...
No. És que ni tant sols es va informar a les famílies que devem la vida dels nostres fills a l'actuació responsable i valenta d'en Jordi.
Em va saber molt de greu i me'n sabrà sempre.
M'hauria agradat molt poder compartir aquest moment amb la família del Jordi i la resta d'olesans i olesanes i oferir el meu agraïment públic a un jove que va evitar cinc morts, inclosa la del seu germà i la del meu propi fill.
Aquesta actuació per part dels responsables municipals és d'una baixesa moral i d'una manca d'ètica que sóc incapaç de mesurar.
És deplorable que es polititzi la vida d'un poble fins a punts inimaginables i que tot es converteixi en campanya electoral.
..., però encara és més denunciable, potser, que els partits a l'oposició no obrin ni la boca.