divendres, 1 d’abril del 2011

SENSE TÍTOL

La setmana passada (finalment) es va celebrar l'homenatge a en Jordi de Cal Morgades, en reconeixement a la seva actuació en el salvament d'un grup de joves en els aiguats del mes de maig de, si no recordo malament, el 2008.
Em va saber molt greu -i encara me'n sap- que aquest acte de reconeixement a una conducta exemplar d'un jove olesà hagi passat desapercebut pel mateix poble d'Olesa.
I no ha estat perquè el poble d'Olesa, com acostuma a ser sovint, sembli autista (perdó per l'expressió) i acostumi a viure en paraïsos diversos i aliens a la realitat.
No. Ha passat desapercebut perquè no s'ha informat de la celebració d'aquest homenatge tan merescut i s'ha fet com d'amagatotis, robant el protagonisme real al propi protagonista.
El que converteix en penosa i vergonyosa aquesta decisió política, és que no només no s'ha comunicat a la ciutadania, que ho podia haver viscut com un acte de poble; ni als antics regidors o consistoris que van promoure aquest reconeixement públic...
No. És que ni tant sols es va informar a les famílies que devem la vida dels nostres fills a l'actuació responsable i valenta d'en Jordi.
Em va saber molt de greu i me'n sabrà sempre.
M'hauria agradat molt poder compartir aquest moment amb la família del Jordi i la resta d'olesans i olesanes i oferir el meu agraïment públic a un jove que va evitar cinc morts, inclosa la del seu germà i la del meu propi fill.
Aquesta actuació per part dels responsables municipals és d'una baixesa moral i d'una manca d'ètica que sóc incapaç de mesurar.
És deplorable que es polititzi la vida d'un poble fins a punts inimaginables i que tot es converteixi en campanya electoral.
..., però encara és més denunciable, potser, que els partits a l'oposició no obrin ni la boca.

2 comentaris:

  1. Tens tota la raó del món. VA ser un acte penòs. Desconeixia que no s'havia informat als pares dels altres nois, pensava que això si s'havia fet. A més, aquest acte també va ser solapat amb la d'un altre homenatge que s'havia d'haver fet fa dos anys, amb la qual cosa va quedar més deslluït encara.
    En fi, es van juntar totes les coses que no s'haurien de veure en un acte de reconeixement.

    salutacions

    Carlos

    ResponElimina
  2. No puc valorar si l'acte va ser penós. No el vaig poder viure. No puc opinar, precisament perquè no és que no se'm convidés, és que ni se'm va informar.

    ResponElimina