Quan a casa varem decidir marxar de l'Hospitalet i anar a viure al poble on tota la vida havia estiuejat, ho varem fer sabent que voliem una altra vida.Sabia que no tindria el mercat al carrer de casa, ni tren ni metro, ni bus regular, ni botiga de botons, ni peixeteria diària, ni escola de música,... ni una escola amb gimnàs, ni laboratori.
Viure en un poble té avantages i inconvenients. Viure a ciutat també.Viure en un poble permet coneixer la gent que t'envolta, anar a escola en bici, jugar pel carrer, saber qui s'ha mort i qui ha nascut, respirar diferent, moure's diferent, caminar pel bosc que tens darrera de casa...
Viure en un poble implica sovint no tenir transport, no tenir servei de farmàcia 24 hores, no gaudir d' un munt d'extraescolars, traslladar-te per anar a l'insti, al pediatre, a comprar un botó...Has de triar: ciutat o poble. Les dues coses plegades són impossibles.
La gent que arribem de ciutat i ens instal·lem en un entorn rural, hi arribem pensant que canviarem aquell món teòricament idílic per fer-lo "perfecte", aportant tot allò de "bo" que té el món urbà. Massa sovint volem les mateixes comoditats que teniem a ciutat (i si som de les rodalies de la gran metròpoli barcelonina, volem de tot i més) sense renunciar als aspectes positius del poble. Comencem a fer jardins urbans, amb tanques i rètols, carrils-bici, pisos, ... volem tenir-ho tot al costat de casa i ràpid... urbanitzem l'entorn rural 
en pro d'una mal entesa qualitat de vida que només ens porta a perdre la qualitat de vida que precisament representa la vida rural. I ens agafa la dèria de créixer en habitants perquè creiem que això ens aportarà més serveis. Si volem un poble petit, és com és.
Si volem un poble gran, ja sabem on anar i... si volem serveis urbans, ja sabem, cap a ciutat!!!
en pro d'una mal entesa qualitat de vida que només ens porta a perdre la qualitat de vida que precisament representa la vida rural. I ens agafa la dèria de créixer en habitants perquè creiem que això ens aportarà més serveis. Si volem un poble petit, és com és.Senyors, senyores, s'ha de triar què es vol. No es pot tenir tot.
Ildefons Cerdà considerat avui un dels grans teòrics de l'urbanisme, en la seva gran obra Teoria General de la Urbanización, entre moltes altres coses va escriure: «Ruralizad aquello que es urbano, urbanizad aquello que es rural». I això ho va dir fa 150 anys, quan encara no existien les actuals estructures metropolitanes.
ResponEliminaCrec que aquella frase encara està vigent.
salut.
Carlos
Ildefons Cerdà, sense desmerèixer-lo en absolut i amb tots els meus respectes pel què va representar i encara representa, era d'un altre segle.
ResponEliminaAvui sabem que urbanitzar el que és rural, implica perdre el que és, precisament, rural. Com urbanitzar la costa, o la Vall de Boí, per dir algun lloc. Ho hem vist des de fa més de 40 anys i ho seguim veient.
Qui vulgui ciutat, que hi vagi. Qui vulgui pobles grans, que els trïi i qui vulgui pobles petits, també n´hi ha. Deixem de convertir-ho tot en un continu homogeni.
A ningú s'obliga a viure en un lloc.
JO VULL VIURE AL LLOC QUE VAIG TRIAR PRECISAMENT PERQUÊ ERA AIXÍ I ESTAVA AL LLOC ON ESTAVA.
Hi ha aspectes a millorar? totalment d'acord, però deixem que els pobles tinguin coses de poble, PLEASE!!!!!
totalment d'acord amb tu!!jo tambe vaig cambiar l'hospitalet per Olesa,cosa de la que no m'arrepentiré mai,dons estic molt orgullosa de la infantesa que varen tindre els meus fills aqui a poble,i no crec que els hi faltes de res,aixó que llavors Olesa era manca en moltes coses que hi han ara,però ho tornaria a triar,malgrat que per circunstancies alienes hem vaig traslladar,sempre que puc trio Olesa per estar.hi i no m'agradaria que de tant modernitzarlo cambiessin el sentit de poble,que es lo que m'agradaba més d'Olesa
ResponEliminam.rosa
Ostres, quin tema més bo seria debatre en un ple això.
ResponEliminaSanti