dissabte, 28 de maig de 2011

QUALITAT AL 100%


T'ho miris
com t'ho miris,
qualitat per tot arreu,
en tots els sentits.


Fins i tot, han aconseguit
que ens agradi el futbol.

Exemple immillorable de treball en equip:
de baix a dalt i de dalt a baix.


dijous, 26 de maig de 2011

CASQUES

Avui m'han regalat un pastisset boníssim.

Me l'han portat les mestres de Cicle Inicial, fruit del treball col·laboratiu que han fet amb diferents escoles.

Són boníssimes i he trobat la recepta. Els nens i nenes de l'escola participant de Ciutadella, que són els que ens les han fetes arribar, l'han penjat al seu blog.

Bona la menja i bona l'experiència !!

diumenge, 22 de maig de 2011

LA TAQUES

La Taques és la gata de casa.
Ha estat malalta. No menjava.
Tenia la boca plena de flemons i li han caigut algunes dents a causa d'una immunodeficiència felina que agafen els gats "callejeros".
I és que ella, és "callejera". Menja i dorm a casa. Pinso, vacunes, esterilització,... a càrrec de l'amo de la casa, però és una gata "callejera de pueblo" que necessita caçar ratolins i ocellets indefensos dels quals en deixa una mostra a la porta de casa, com un trofeu per al seu amo.
La cortisona i els antibiòtics han fet la seva feina i ara ja miola demanant menjar més sòlid.
Aiiixx!!! quan no són els fills, són les bèsties i quan no... deixem-ho aquí, que en jornada electoral encara m'embolicaria!!!

dijous, 19 de maig de 2011

VIURE A POBLE

Quan a casa varem decidir marxar de l'Hospitalet i anar a viure al poble on tota la vida havia estiuejat, ho varem fer sabent que voliem una altra vida.
Sabia que no tindria el mercat al carrer de casa, ni tren ni metro, ni bus regular, ni botiga de botons, ni peixeteria diària, ni escola de música,... ni una escola amb gimnàs, ni laboratori.
Viure en un poble té avantages i inconvenients. Viure a ciutat també.
Viure en un poble permet coneixer la gent que t'envolta, anar a escola en bici, jugar pel carrer, saber qui s'ha mort i qui ha nascut, respirar diferent, moure's diferent, caminar pel bosc que tens darrera de casa...
Viure en un poble implica sovint no tenir transport, no tenir servei de farmàcia 24 hores, no gaudir d' un munt d'extraescolars, traslladar-te per anar a l'insti, al pediatre, a comprar un botó...
Has de triar: ciutat o poble. Les dues coses plegades són impossibles.
La gent que arribem de ciutat i ens instal·lem en un entorn rural, hi arribem pensant que canviarem aquell món teòricament idílic per fer-lo "perfecte", aportant tot allò de "bo" que té el món urbà. Massa sovint volem les mateixes comoditats que teniem a ciutat (i si som de les rodalies de la gran metròpoli barcelonina, volem de tot i més) sense renunciar als aspectes positius del poble. Comencem a fer jardins urbans, amb tanques i rètols, carrils-bici, pisos, ... volem tenir-ho tot al costat de casa i ràpid... urbanitzem l'entorn rural en pro d'una mal entesa qualitat de vida que només ens porta a perdre la qualitat de vida que precisament representa la vida rural. I ens agafa la dèria de créixer en habitants perquè creiem que això ens aportarà més serveis. Si volem un poble petit, és com és.
Si volem un poble gran, ja sabem on anar i... si volem serveis urbans, ja sabem, cap a ciutat!!!
Senyors, senyores, s'ha de triar què es vol. No es pot tenir tot.

dissabte, 14 de maig de 2011

AMB LA TEVA SANG.

DISSABTE



Cada dissabte
l'aire fresc del carrer penetra dins les cases
-és més fresc i més clar l'aire dels dissabtes-
i esbandeix els racons
de la malenconia
i de l'esforç, obscur i rutinari,
de tota la setmana.


Del poema
DISSABTE
Miquel Martí i Pol.

divendres, 13 de maig de 2011

CITA INELUDIBLE


CADA 3 SEGONS UNA PERSONA NECESSITA SANG A CATALUNYA.



QUE CORRI
LA SANG!!!!


REGALA VIDA!

dimarts, 10 de maig de 2011

DEL MEU CARRER

Arbre caducifoli, corpulent i de capçada ampla que pot arribar fins als 40 metres.
Tronc dret, cilíndric i escorça prima i grisa verda que cau periòdicament en forma de plaques irregulars.
Fruits petits, nombrosos que s'agrupen de dos en dos, en forma de pilotes que deixen anar les llavors en desfer-se.
Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen fins a final d'estiu.Poden arribar a viure segles.
No sé quants anys tenen aquests del meu carrer, però són immensos i protegeixen un munt de nius d'aus que escampen la seva cridòria cada matí i cada capvespre.
Un privilegi de la vida rural, impagable.

dilluns, 9 de maig de 2011

MAIG A OLESA



El maig és un mes molt dolç,

tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.


Fragment del
poema MAIG
de Martí i Pol